{"id":14459,"date":"2026-01-22T16:47:13","date_gmt":"2026-01-22T14:47:13","guid":{"rendered":"https:\/\/staging.salvador-dali.org\/?page_id=14459"},"modified":"2026-01-22T17:19:12","modified_gmt":"2026-01-22T15:19:12","slug":"gala-salvador-dali","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/staging.salvador-dali.org\/ca\/dali-i-gala\/gala\/gala-salvador-dali\/","title":{"rendered":"Gala-Salvador Dal\u00ed\u202f"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Des del seu encontre a Cadaqu\u00e9s, el 1929, Gala t\u00e9 un paper cabdal en la traject\u00f2ria de Salvador Dal\u00ed. Des de ben aviat, es converteix en la seva m\u00e0 dreta i ho disposa tot perqu\u00e8 ell pugui dedicar-se exclusivament a crear: li organitza l\u2019agenda, exerceix de representant, s\u2019ocupa de la gesti\u00f3 de projectes expositius, editorials i art\u00edstics de diversa mena i, de vegades, hi col\u00b7labora tamb\u00e9 en la seva realitzaci\u00f3, com en el cas del pavell\u00f3 de Somni de Venus <\/em>per a la Fira Mundial de Nova York de 1939 o de l\u2019autobiografia Vida secreta de Salvador Dal\u00ed <\/em>de 1942, que ella s\u2019encarrega de corregir i passar a net.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
Saber-ne m\u00e9s<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Sense l\u2019amor, sense Gala, jo no seria Dal\u00ed. Aquesta \u00e9s una veritat que mai no deixar\u00e9 de proclamar i viure. Ella \u00e9s la meva sang, el meu oxigen.<\/p>Salvador Dal\u00ed i Andr\u00e9 Parinaud, Comment on devient Dal\u00ed<\/em>, Robert Laffont, Par\u00eds, 1973<\/cite><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

Hi ha un paper \u2013 el de musa i model \u2013 que ha marcat per sempre la imatge que tots tenim de Gala i que, alhora, ha limitat tamb\u00e9 la nostra percepci\u00f3 del que va significar realment. A difer\u00e8ncia del que pugui semblar, Gala no \u00e9s una musa submisa, sotmesa als desitjos del gran artista. \u00c9s el testimoni privilegiat de la creaci\u00f3 daliniana i tamb\u00e9 l\u2019ull cr\u00edtic que n\u2019avalua la qualitat abans que el temps en determini la seva transcend\u00e8ncia. M\u00e9s encara, \u00e9s un \u00e9sser cultivat i dotat, capa\u00e7 d\u2019estimular la creaci\u00f3 art\u00edstica. En paraules de Dal\u00ed, Gala \u00e9s l\u2019abella que descobreix i li porta totes les ess\u00e8ncies que es converteixen en la mel del seu pensament. I qui teixeix infatigablement la tela de Pen\u00e9lope del seu desordre. \u00abPerqu\u00e8 Gala sempre ha sabut millor que jo\u00bb, escriu Dal\u00ed, \u00abel que em cal per a treballar\u00bb. De fet, \u00e9s en gran part gr\u00e0cies a ella, l\u2019abella recol\u00b7lectora  que acumula i ordena les mels i els fruits del pensament dalini\u00e0, que la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed atresora avui en les seves reserves els fons m\u00e9s extensos de documentaci\u00f3 i obra daliniana. <\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, Gala \u00e9s una part fonamental del que es coneix com el binomi Gala-Salvador Dal\u00ed. Una mena d\u2019alian\u00e7a creativa i vital que els inclou a tots dos i que abra\u00e7a tamb\u00e9 els espais que van imaginar, construir i habitar. No \u00e9s casual que, ja a comen\u00e7ament de la d\u00e8cada dels trenta, l\u2019artista firmi moltes de les seves millors obres amb la doble signatura, ans al contrari, aquesta \u00e9s la forma que Dal\u00ed t\u00e9 d\u2019evidenciar l\u2019essencial contribuci\u00f3 de Gala al seu \u00e8xit: \u00abTot firmant els meus quadres Gala-Dal\u00ed no he fet altra cosa que donar un nom a una veritat existencial, ja que sense el meu bess\u00f3 Gala jo no existiria.\u00bb1<\/sup>  <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que la historia sovint ha minimitzat la implicaci\u00f3 de Gala en el projecte dalini\u00e0, el cert \u00e9s que moltes persones properes a la parella van saber recon\u00e8ixer, tamb\u00e9, el paper decisiu que va tenir en relaci\u00f3 amb l\u2019artista. El fot\u00f2graf hongar\u00e8s Gyula Hal\u00e1sz, m\u00e9s conegut com a Brassa\u00ef, es referia a la influ\u00e8ncia de Gala al seu llibre Conversations avec Picasso<\/em>: 
\u00abPel que fa a la Gala, amant, inspiraci\u00f3, mestra, musa i dona de negocis alhora, va prendre les regnes del \u201cfenomen Dal\u00ed\u201d; el seu gran \u00e8xit \u00e9s, en gran part, obra seva.\u00bb2<\/sup> Julien Levy, galerista de refer\u00e8ncia de Dal\u00ed a Am\u00e8rica durant la d\u00e8cada dels trenta, explica a la seva autobiografia la impressi\u00f3 que li va causar Gala durant una trobada a Par\u00eds: 
\u00abEm va semblar que Gala estava fent m\u00e9s per guiar que no pas per dispersar aquest m\u00edssil man\u00edac, i la vaig creure quan va dir que ella no volia res m\u00e9s que l\u2019\u201coportunitat\u201d per a Dal\u00ed.\u00bb3<\/sup> Tamb\u00e9 l\u2019escriptor Josep Pla parla d\u2019ella com d\u2019una \u201cinflu\u00e8ncia decisiva\u201d a la segona s\u00e8rie dels seus Homenots<\/em>: \u00abTot fa pensar que aquesta senyora el va ajudar molt i des de tots els punts de vista. Encara que l\u2019artista no hagu\u00e9s manifestat el seu agra\u00efment una quantitat innumerable de vegades, el fet seria absolutament obvi.\u00bb4<\/sup> <\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

1<\/sup> Salvador Dal\u00ed i Andr\u00e9 Parinaud, Comment on devient Dal\u00ed<\/em>, Robert Laffont, Par\u00eds, 1973.
2<\/sup> Tradu\u00eft de Brassa\u00ef, Conversations avec Picasso<\/em>, Par\u00eds, Editions Gallimard, 1964, p. 42. 
3<\/sup> Tradu\u00eft de Julien Levy, Memoir of an art gallery<\/em>, Nova York, G.P. Putnam\u2019s Sons, 1977, p. 74.
4<\/sup> Josep Pla, Obra completa<\/em>, Barcelona, Ediciones Destino, 1982, XXIX, p. 191-192. 
<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n\n