Els orígens i la formació de Gala

A Moscou, Gala i els seus germans creixen envoltats de llibres i reben una educació privilegiada.  La seva mare, culta i gran aficionada a la lectura, li transmet aquesta passió que Gala cultivarà al llarg de tota la seva vida. A l’escola, és una alumna brillant. Comparteix aula amb Anastàsia Tsvietàieva –germana de la gran poetessa russa Marina Tsvetàieva–. A les seves memòries, Anastàsia rememora les llargues tardes compartides amb la seva preuada amiga i explica que, quan Marina les acompanya i parla del seu futur com a poetessa, Gala l’escolta com “si begués una aigua vivificant”. També ella somia ser poetessa i creadora, però aviat comprèn que el seu do rau en una altra forma de talent:  la capacitat de reconèixer el geni artístic, d’impulsar-lo i sostenir-lo perquè arribi a la seva màxima expressió. 

Des de ben jove, la seva salut delicada l’obliga a restar convalescent durant llargs períodes de temps. Tan és així que l’any 1912 és enviada al sanatori de Clavadel, a Davos (Suïssa), per una afecció respiratòria. Allà coincideix amb un jove francès, Paul Eugène Grindel, que més endavant serà conegut com Paul Éluard. Aviat inicien una relació amorosa que té com a força impulsora la passió que tots dos comparteixen per la literatura i la poesia. Durant aquell període, Gala l’encoratja a escriure i inspira els seus primers versos, alhora que l’ajuda a copiar i passar a net els seus escrits. Gala anomenarà a aquesta col·laboració entre ells «la feina compatible». 

Al febrer de 1914, tots dos són donats d’alta del sanatori. Gala retorna a Rússia per acabar els seus estudis secundaris a l’institut femení M. G. Brukhonenko, on obté notables qualificacions i un decret del Tsar que la faculta per exercir de mestra de primer ensenyament. Paul Éluard, per la seva banda, torna a París on és mobilitzat arran de la Primera Guerra Mundial. Aquest mateix any Éluard publica a París Dialogue des inutiles amb un prefaci de Gala que signa amb el pseudònim misteriós de Reine de Paleùglnn. És el seu primer text publicat del qual tenim constància. 

Han transcorregut dos anys des del seu comiat a Clavadel, però el compromís entre Gala i Éluard és manté intacte. Els milers de quilòmetres que els separen i l’oposició de les respectives famílies encenen encara més l’enamorament entre els dos joves que estan decidits a retrobar-se a París. El 1916, Gala, obstinada i romàntica, abandona la seva vida a Moscou per anar darrera d’un somni. Amb poc més de vint anys travessa una Europa en guerra per reunir-se amb Paul Éluard i casar-hi. A partir d’aquí, és Gala qui decideix el seu futur, un futur brillant i prometedor, perquè té el convenciment i la tenacitat de qui sap convertir els somnis en realitat.