Gala-Salvador Dalí 

Hi ha un paper – el de musa i model – que ha marcat per sempre la imatge que tots tenim de Gala i que, alhora, ha limitat també la nostra percepció del que va significar realment. A diferència del que pugui semblar, Gala no és una musa submisa, sotmesa als desitjos del gran artista. És el testimoni privilegiat de la creació daliniana i també l’ull crític que n’avalua la qualitat abans que el temps en determini la seva transcendència. Més encara, és un ésser cultivat i dotat, capaç d’estimular la creació artística. En paraules de Dalí, Gala és l’abella que descobreix i li porta totes les essències que es converteixen en la mel del seu pensament. I qui teixeix infatigablement la tela de Penélope del seu desordre. «Perquè Gala sempre ha sabut millor que jo», escriu Dalí, «el que em cal per a treballar». De fet, és en gran part gràcies a ella, l’abella recol·lectora  que acumula i ordena les mels i els fruits del pensament dalinià, que la Fundació Gala-Salvador Dalí atresora avui en les seves reserves els fons més extensos de documentació i obra daliniana. 

Per tot això, Gala és una part fonamental del que es coneix com el binomi Gala-Salvador Dalí. Una mena d’aliança creativa i vital que els inclou a tots dos i que abraça també els espais que van imaginar, construir i habitar. No és casual que, ja a començament de la dècada dels trenta, l’artista firmi moltes de les seves millors obres amb la doble signatura, ans al contrari, aquesta és la forma que Dalí té d’evidenciar l’essencial contribució de Gala al seu èxit: «Tot firmant els meus quadres Gala-Dalí no he fet altra cosa que donar un nom a una veritat existencial, ja que sense el meu bessó Gala jo no existiria.»¹  

Malgrat que la historia sovint ha minimitzat la implicació de Gala en el projecte dalinià, el cert és que moltes persones properes a la parella van saber reconèixer, també, el paper decisiu que va tenir en relació amb l’artista. El fotògraf hongarès Gyula Halász, més conegut com a Brassaï, es referia a la influència de Gala al seu llibre Conversations avec Picasso: 
«Pel que fa a la Gala, amant, inspiració, mestra, musa i dona de negocis alhora, va prendre les regnes del “fenomen Dalí”; el seu gran èxit és, en gran part, obra seva.»² Julien Levy, galerista de referència de Dalí a Amèrica durant la dècada dels trenta, explica a la seva autobiografia la impressió que li va causar Gala durant una trobada a París: 
«Em va semblar que Gala estava fent més per guiar que no pas per dispersar aquest míssil maníac, i la vaig creure quan va dir que ella no volia res més que l’“oportunitat” per a Dalí.»³ També l’escriptor Josep Pla parla d’ella com d’una “influència decisiva” a la segona sèrie dels seus Homenots: «Tot fa pensar que aquesta senyora el va ajudar molt i des de tots els punts de vista. Encara que l’artista no hagués manifestat el seu agraïment una quantitat innumerable de vegades, el fet seria absolutament obvi.»⁴ 

¹ Salvador Dalí i André Parinaud, Comment on devient Dalí, Robert Laffont, París, 1973.
² Traduït de Brassaï, Conversations avec Picasso, París, Editions Gallimard, 1964, p. 42. 
³ Traduït de Julien Levy, Memoir of an art gallery, Nova York, G.P. Putnam’s Sons, 1977, p. 74.
⁴ Josep Pla, Obra completa, Barcelona, Ediciones Destino, 1982, XXIX, p. 191-192.