L’arxiu de moda

El recorregut pels fons documentals del Centre d’Estudis Dalinians i per l’armari de Gala ens permet descobrir la femme dandi del París de les avantguardes, vestida amb l’estil Chanel que tan bé representa la dona alliberada i pràctica que ella és. També hi trobem una Gala més transgressora que, a la dècada dels trenta, aposta pels dissenys d’Elsa Schiaparelli, seguint una estratègia ideada per fer publicitat de la col·laboració de Salvador Dalí amb la couturière italiana. Durant l’etapa americana, l’atrauen especialment els dissenys d’Arthur Falkenstein – l’etiqueta nord-americana favorita del cercle artístic -, tot i que recorre puntualment a Howard Greer quan vol semblar una estrella de Hollywood. Més endavant, passa de la comoditat andrògina a l’encotillament públic de la seva figura. Amb les creacions de Christian Dior, es vestirà de flor per projectar una feminitat encisadora.  

Durant la dècada dels cinquanta i seixanta, Gala atresora dissenys dels autors més rellevants del moment, com ara Hubert de Givenchy, Jean Dessès, Oleg Cassini, Emilio Pucci o Pierre Cardin, així com peces de bijuteria exuberants i enlluernadores de Mimi di Niscemi i Kenneth Jay Lane. Més tard, als anys setanta, es decanta per creacions d’aire oriental i bohemi, signades per Marc Bohan per Dior, Michel Goma per Lanvin o Elizabeth Arden, però també per peces més atrevides, com l’americana de Maurice Renoma, que serveix d’estímul creatiu a Salvador Dalí per a la realització d’una de les darreres obres que atorguen a Gala un lloc central en la composició, Batalla als núvols (c. 1979). 

En definitiva, l’arxiu de moda de Gala, conservat als fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí, és un mirall de la cultura i la societat del seu temps. El seu llegat ens parla d’identitat, però també d’artesania, mestratge, herència, creativitat. Dissenys d’alta costura dels autors més prestigiosos del segle XX, com ara Elsa Schiaparelli, Christian Dior, Jean Dessès o Hubert de Givenchy, conviuen amb creacions prêt-à-porter d’Oleg Cassini, Pierre Cardin, Maurice Renoma o Loewe, però també amb diverses peces sense etiqueta que ens recorden que la imatge de Gala va més enllà de la marca: és el reflex d’una personalitat única i lliure, que per damunt de tot va restar sempre fidel a si mateixa.